Carrot Cake o Jo de gran vull ser Bugs Bunny

Avui us porto unes postres d’aquelles que sempre triomfen.

Bé, no, més ben dit porto un pastís d’aquells que quan el poses damunt de la taula la gent et pregunta amb cara superemocionada
"De què és?"
I tu dius: "De pastanaga"
Automàticament, canvien la cara d’emoció per una superganyota i els salten les llàgrimes de la pena (us ho dic de veritat, els humans som així de bàsics).
I et diuen: "Ah..." I afegeixen: "En vull un trosset minúscul, que no tinc gana..."
I tu penses: "Sí, segur..."
I és que no estem acostumats a menjar pastissos que es surtin una mica del normal. La part bona ve quan tasten el pastís i et diuen:
"Uala, (sí, sí, U-A-A-A-A-A-L-A-A-A-A) això està boníssim!"
I de sobte els ve tota la gana del món i repeteixen tres vegades.

Doncs aquest pastís forma part de les receptes secretes de les: “eeeeecs em feia fàstig però ara m’encanta i és el meu pastís favorit del món mundial per sempre més”.
Triomfa. Sempre. Si el feu sereu els reis de les postres. Tothom us adorarà. Us apujaran el sou, s’enamoraran de vosaltres, voldran venir a viure a casa vostra, us convidaran a totes les festes i sopars, us fareu famosos, tindreu fans, parlaran de vosaltres, sortireu al diari, el Beckham deixarà a la Victòria per vosaltres, el Brad Pitt vindrà a viure a casa vostra amb els 7 fills, l'Artur Mas us abaixarà els impostos, sereu els impulsors del "make cakes not war"... Paro que m’embalo. Vaja, que m’hauríeu de fer un regal per compartir amb vosaltres aquesta recepta.
La veritat és que jo la vaig veure al Bloc de la Trotamundos però sóc bona persona i l’he adaptat i compartit així que el regal me l’he d’endur igual.

INGREDIENTS:
340 gr. de pastanagues
200 gr. de farina
80 gr. de farina integral
4 ous
200 gr. de sucre
100 gr. de sucre morè
240 ml. d’oli de gira-sol
4 rodanxes de pinya en almívar
2 culleradetes d’essència de vainilla (si en teniu, sinó no passa res)
1 culleradeta de bicarbonat
2 culleradetes de llevat
1/2 culleradeta de sal
2 culleradetes de canyella

Crema de formatge
300 gr. de formatge Philadelphia
250 gr. sucre glaç
50 gr. mantega
300 ml. nata líquida

PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a 180º.
Triturem les pastanagues fins que quedin molt picadetes. Ho reservem i triturem la pinya.
Posem la farina, el bicarbonat, el llevat, la sal i la canyella dins d’un bol i ho barregem bé.
En un altre bol, batem els ous i els barregem amb el sucre. Hi afegim l’oli, l’essència de vainilla i batem bé fins que ens quedi tot ben integrat.
Ara barregem el contingut del bol líquid amb la barreja sòlida, és a dir, la barreja d’ous, sucre etc amb la del bol de farina, llevat etc. Hi afegim la pastanaga i la pinya i ho barregem bé.
Ho aboquem tot a un motlle ben alt o a dos motlles més baixets (i no caldrà partir-ho) i ho posem al forn (30 minuts si són dos motlles baixets, 1h si és un motlle alt) fins que al punxar-ho amb una brotxeta ens surti neta.

Mentre el pastís es cou al forn preparem la crema de formatge. Muntem la nata. A Un altre bol posem la mantega a temperatura ambient en un bol i hi afegim el formatge. Ho batem amb unes varetes fins que ens quedi ben barrejat i quasi bé muntat. Hi anem afegint el sucre a poc a poquet. Afegim la nata muntada a tandes i suaument.
Traiem el pa de pessic del forn i el deixem refredar. Podem la crema de formatge a la nevera i la deixem fins que el pa de pessic estigui fred. Si tenim temps deixem les dues coses tota la nit i ho muntem el dia següent. Quan estigui tot fred partim el pa de pessic en dos (si ho hem fet coure tot en un motlle) i posem una capa de pastis, una capa de crema de formatge i l’altra capa de pa de pessic. Ho tapem tot amb crema de formatge i decorem.

Jo he fet pastanaguetes de massapà però podem decorar-ho amb unes pastanagues de fondant, unes boletes de xocolata o deixar-ho tal qual.

Oi que ja us sentiu una mica més Bugs bunny?

Pastís Blackberry o Jo no necessito cobertura!

Us he de confessar una cosa: tinc el pitjor telèfon del món.

Fa temps que espero que acabi el meu contracte amb la companyia telefònica i que els de la competència em truquin per proposar-me una súper oferta i regalar-me el telèfon més meravellós del món (Srs de les companyies de telèfon, Pare Noel, Reis mags, Pérez-Mouse, Fades del bosc, Homes del sac reconvertits... Qui sigui! Escolteu la meva crida!). En resum, necessito un telèfon (I una càmera, i una KitchenAid, i una cuina decent, i un sac ple de motlles i, i, i...).

Però bé, per demanar que no quedi no?

Va, em centro que perdo el fil de la història i em surto del tema. Si encara fos a l'escola, la professora de llengua ja m'hauria tatxat la redacció i hauria escrit amb lletres vermelles enormes: Estefania, DIVAGUES! (és que tinc un trauma...)

Doncs això, estava parlant de telèfons. Tinc el mòbil més arcaic del món i sembla que tothom s'ha posat d'acord per tenir aparatets supermegafantàstics. Cada dia sento mil vegades "nena, a veure quan et compres un mòbil, que no et tenim al Viber" o "no t'hem avisat? Clar, com que no tens WhatsApp..." i tu et sents cavernícola total.

És per això que, quan la setmana passada els estels, les corrents elèctriques i Steve Jobs des del cel es van confabular contra les Blackberry em vaig tornar a sentir exclosa. Tothom es queixava i jo no podia participar a la conversa. No podia dir el "Buff, tia, que fort, se m'ha mort la BB" i, m'heu d'entendre, és molt dur no sentir-se part de la societat. És per això que vaig decidir construir la meva pròpia Blackberry.

Al meu estil, rosa i cursilona.

I el millor de tot, és que aquesta no es va penjar ni un minut i segons m'han dit, va quedar boníssima!

Va quedar tan graciosa, que em va fer pena quedar-me-la i la vaig donar a l'Anna, que feia 15 anys i també volia sentir-se part del món blackberryà. Felicitats Anna!

Què, voleu que us passi una mica de cobertura?

Muffins de Nesquik o Diari d'una infidel

Recordeu l’anunci de ColaCao  “A mi, que no me lo cambien”?

Doncs avui us he de fer una confessió: He estat infidel al ColaCao amb el Nesquik.
Sí, sí, qui m’ho havia de dir a mi, defensora aferrissada del ColaCao “con grumitos” que un dia compraria un pot de Nesquik.

I ara em direu: Com has pogut fer una cosa així? No tens vergonya? Has perdut els principis? Doncs bé, la veritat és que fa una setmana que no dormo dels remordiments que tinc...

Tot va començar quan vaig veure aquests muffins al fantàstic blog del Jordi. Vaig pensar que els havia de provar però de seguida vaig decidir treure-m’ho del cap. Com podia pensar a ser infidel als meus grumollets favorits? Vaig fer tot el possible per no pensar més en aquestes delícies de xocolata i mantenir-me ferma als meus principis però, quan al cap de tres dies no em podia treure la recepta del cap (ho sé, ho sé, tinc un punt obsessiu...) vaig pensar que els havia de preparar.

I vaig pensar: Per què no? Qui em diu que no puc ser fan del Nesquik i del Colacao a la vegada?
No es van fer amics Oliver i Benji a la serie Campeones? I què me’n dieu de Son Goku i Vegeta a Bola de Drac? No semblava dolent el “Primo de Zumosol” i en veritat era un tros de pa? I tots aquests grups de música que s’han estirat dels cabells i al cap dels anys han tornat a cantar junts?

Doncs això, vaig decidir que deixaria els remordiments de banda i intentaria posar pau entre dos grans enemics proposant una recepta bona boníssima de Muffins de Nesquik per sucar amb un got de llet amb ColaCao (amb grumolls, això si que és innegociable!).

Ingredients per uns 8 muffins:
5 clares d’ou (podeu comprar un potet de clares ja preparat i no malgasteu ous)
1 ou sencer
El mateix pes de Nesquik que la suma del pes les clares i l’ou
La meitat del pes en farina
La meitat del pes en mantega líquida

Preparació:
Preescalfar el forn a 180º
Barrejar tots els ingredients en un bol, sense complicar-se la vida
Omplir els motlles de muffins fins a 2/3 de la seva capacitat
Posar-los al forn uns 18 minuts

Ara només em queda pensar com reconciliar la Nutella amb la Nocilla...

I vosaltres, podeu ser infidels?

AIG 2011 o hou hou hou!

Sí, sí, ja ha arribat l’AIG 2011!

I ara us preguntareu, què és això?? Doncs és l'"amic invisible gastronòmic”. I amb això ho he dit tot, no? És el típic joc que es fa per Nadal amb els amics de la feina, els de l’escola de tota la vida, etc. Però en versió blocs de cuina. Ja  fa anys que el veia a molts dels blocs que seguia però fins a aquest any no m’he animat a participar-hi.

Aquest any li ha tocat organitzar el AIG 2011 a la Joana de Mis Recetas Bordadas. Si entreu al link, trobareu les bases per inscriure-us i tota la informació necessària per participar.

El logotip està dissenyat per la Carol de Design With Love, no us sembla una monada?

I ara hauria de donar pistes de com sóc i què m’agrada a la persona que m’haurà de fer el regal. Però diré només que m’agrada tot, que les sorpreses em fan tornar boja i que segur que el que m’enviïn em semblarà el més guai del món mundial!

I res més, ja està!

Us animeu a participar?

Bescuit Ayaka o bomba de llimona

Hi ha gent que, no saps com, es cola a la teva vida i, a poc a poc i sense fer soroll, acaba fent-se un lloc ben endins del teu cor. L’Ayaka és una d’aquestes persones. Sempre contenta, atenta amb tothom i extremadament dolça la nostra catalano-japonesa favorita ha canviat de feina i ha deixat un buit enorme a l’oficina.

Per acomiadar-nos d’ella vaig decidir fer el Bescuit de llimona que vaig veure fa temps al blog El Cullerot festuc i que he preparat ja mil vegades. És fàcil de fer, molt refrescant i sempre triomfa.

Com que no tenia temps de fer un pastís més decorat vaig acompanyar el pastís d’unes galetes cobertes de fondant i glassa de sucre. Són molt fàcils de fer i fan molt d’efecte. 

Així que, a petició de les meves nenes de la feina, us deixo la recepta.

Ayaka, et trobem a faltar!

Ingredients:

2 Llimones
3 ous
160 gr de farina
1 sobre de llevat
160gr de sucre
160gr de mantega pomada

Per la glassa: suc de llimona + sucre glaç

Preparació:

Preescalfem el forn a 160º
Ratllem la pell de les 2 llimones i exprimim el suc d'una.
Batem el sucre amb la mantega pomada. Per pomar la mantega la deixem una horeta fora de la nevera o la posem al microones amb la funció de descongelar uns minutets. Ens ha de quedar toveta i fàcil d’aixafar, com si fos pomada.
Afegim a la barreja anterior els ous d'un en un fins que estiguin ben integrats.
Barregem la farina amb el llevat i ho incorporem a la barreja anterior.
Afegim la ratlladura de la llimona i ho aboquem en un motlle prèviament engreixat.
Ho fem coure al forn durant 30 minuts a 160º.
Deixem refredar i desmotllem.
Per fer la glassa barregem el suc de llimona amb el sucre glaç fins que quedi una textura de xarop. Quan el bescuit estigui fred el banyem per sobre amb la glassa. Deixem passar una estona fins que cristal•litzi.

Per fer les galetes podeu seguir la recepta de les que vaig fer per Pasqua fent clic aquí.

Que aprofiti!

Pastis iPad o Felicitats iGor!

Ja és oficial, m'he convertit en la que fa pastissos.

Després del pastís Camp de futbol ha corregut la veu i sóc una persona nova. Sóc l'amiga, la filla, la companya de feina, la neboda etc a qui trucar i dir: Vull un pastís raríssim, me'l pots fer?
I sabeu què és el pitjor? Que m'encanta aquesta nova faceta d'aspirant a pastissera creativa, m'ho passo bomba!

La meva amiga Emma volia regalar al seu novii un iPad però el paquet no va arribar a temps per l'aniversari. Com que fer un "val per" li va semblar una mica soset em va demanar de fer un pastís iPad i, després de l'estrès inicial (com ho faig, què faig, com quedarà....?) vaig estar encantada de provar.

Com a iCones del telèfon-pastís vam posar coses que agradessin a l'homenatjat, l'Igor (o iGor seguint l'estil appleià): el iSurf, les iCerveses, els iViatges, etc.

He de dir que, aquesta vegada, les fotos són horribles. He dubtat molt a penjar-les o no però he pensat que podien inspirar a algú que en volgués fer un.

Com sempre, el pastís era un pa de pessic amb ganache de trufa. Podeu trobar la recepta al pastís "Que me quiten lo bailao" fent clic aquí.

Per acabar d'arrodonir el pastís vaig fer un iCarregador iPad amb pasta de sucre. És graciós no?

Ja ho veieu, els iPads ara surten gratis i tenen molt bon gust!

I tu, també iCuines?

Pastís Xavi o Pavlova amb Lemon Curd

El post d’avui va dedicat al meu pare. Perquè s’ho mereix, perquè sempre té temps per a mi i perquè abans de marxar de vacances va fer 54 anys. Aquesta entrada, per tant, fa un mes que espera ser publicada, suposo que em perdonareu per no haver donat senyals de vida durant tots aquests dies però la veritat és que he estat allunyada dels ordenadors durant tot el mes d'agost.

Segur que tots heu afirmat alguna vegada que els vostres pares són els millors del món. Segur també que en algun moment heu pensat que us agradaria trobar l’antídot que fa que les mares no parin en tot el dia i, a més, estiguin disponibles per donar-nos un cop de mà en qualsevol moment.
Segur que, per molt que passin els anys, us seguiu sentint la persona més especial del món al costat del vostre pare i segur també que mil vegades us heu preguntat com hauria estat la vida si no haguéssiu tingut uns corconets darrere ajudant-vos a no perdre el camí. 

Jo no sé si els meus pares són els millors del món mundial o si són excepcionals només a casa meva però sé de ben segur que no els canviaria per res. I ara em direu que m’estic posant tova i que aquest post està ratllant la nyonyeria però deixeu-me que, per una vegada, els doni les gràcies per ser com són i per ajudar-me a ser millor cada dia. Perquè, si sóc com sóc, és 100% gràcies a ells i perquè no canviaria ni un minut dels que he passat al seu costat.

Dit això, centrem-nos en el que realment és interessant: el pastís d’aniversari.

El pastís Pavlova es va crear en honor a la ballarina de ballet Anna Pavlova i són unes postres dures per fora i cremoses per dins. És bona, lleugera i molt molt fàcil de fer. El resultat és, en duos paraules, Bru-tal!

La recepta original porta nata a sobre de la merenga però com que al meu pare no li agrada la nata la vaig substituir per de crema de llimona (o lemon curd) i la vaig cobrir amb fruites del bosc.

Avui, per tant, us presento el Pastís Xavi, ja que el vaig fer especialment per a ell.

Ingredients:

Per a la merenga:
6 clares d’ou
300gr de sucre
1 polsim de sal
1 culleradeta de vinagre

Per el lemon curd o crema de llimona:
250gr de sucre
La pell d’una llimona sense la part blanca
175gr de suc de llimona (5 llimones)
120gr de mantega
4 ous

Per decorar:
150gr de nabius
150gr de gerds
150g de maduixes
100 gr de mores

Preparació:

Crema de llimona:
Us deixo la versió per a Thermomix i la tradicional:

Thermomix:
Aboquem el sucre al vas de la Thermomix i el fem pols 30 segons a velocitat progressiva 5-10.
Afegim la pell de la llimona i repetim el procés, 30 segons a velocitat progressiva 5-10.
Aboquem la resta d’ingredients i programem 20 minuts a 90º, velocitat 4.

Tradicional:
Fem servir sucre glaç i ratlladura de llimona (a la thermomix fèiem servir la pell sencera).
Posem tots els ingredients en un cassó i els fem coure al bany maria sense deixar de remenar uns 20 minuts.

Una vegada llesta la crema de llimona la deixem refredar i, si tenim temps, la guardem a la nevera tota la nit abans de fer-la servir. No us preocupeu si sembla massa líquida, quan es refreda es fa espessa. Si ens sobra crema de llimona la podem guardar unes quantes setmanes ben tancada dins d’un pot.

Merenga:

Precalentem el forn a 180ºC

Amb unes varetes, batem les clares a velocitat mitja fins que creixin i facin puntes. Hi afegim el sucre a culleradetes sense deixar de batre. Hi aboquem una culleradeta de vinagre i ho remenem suaument amb una espàtula.

Cobrim una safata de forn amb un paper i hi dibuixem un cercle al mig. Podeu posar una mica de clara a sota de cada cantonada del paper per enganxar-lo a la safata i que no es mogui. El cercle ha de tenir més o menys la mida que volem que tingui el pastís. Aboquem les clares al mig del cercle i li donem la forma rodona. Ho posem al forn.

Només tancar la porta del forn baixem la temperatura a 150ºC i ho deixem coure una horeta. Sabrem que està llest quan es vegi dur per fora, comenci a fer esquerdes i es pugui veure tovet per entre les esquerdes. Quan estigui llest apaguem el forn i obrim una mica la porta sense treure el pastís de dins. Ho deixem uns 15 min i el traiem del forn.

El deixem refredar i quan la Pavlova estigui freda hi aboquem la crema de llimona o lemon curd. Decorem a sobre amb les fruites del bosc.

Que aprofiti!