Us he de confessar una cosa: tinc el pitjor telèfon del món.
Fa temps que espero que acabi el meu contracte amb la companyia telefònica i que els de la competència em truquin per proposar-me una súper oferta i regalar-me el telèfon més meravellós del món (Srs de les companyies de telèfon, Pare Noel, Reis mags, Pérez-Mouse, Fades del bosc, Homes del sac reconvertits... Qui sigui! Escolteu la meva crida!). En resum, necessito un telèfon (I una càmera, i una KitchenAid, i una cuina decent, i un sac ple de motlles i, i, i...).
Però bé, per demanar que no quedi no?
Va, em centro que perdo el fil de la història i em surto del tema. Si encara fos a l'escola, la professora de llengua ja m'hauria tatxat la redacció i hauria escrit amb lletres vermelles enormes: Estefania, DIVAGUES! (és que tinc un trauma...)
Doncs això, estava parlant de telèfons. Tinc el mòbil més arcaic del món i sembla que tothom s'ha posat d'acord per tenir aparatets supermegafantàstics. Cada dia sento mil vegades "nena, a veure quan et compres un mòbil, que no et tenim al Viber" o "no t'hem avisat? Clar, com que no tens WhatsApp..." i tu et sents cavernícola total.
És per això que, quan la setmana passada els estels, les corrents elèctriques i Steve Jobs des del cel es van confabular contra les Blackberry em vaig tornar a sentir exclosa. Tothom es queixava i jo no podia participar a la conversa. No podia dir el "Buff, tia, que fort, se m'ha mort la BB" i, m'heu d'entendre, és molt dur no sentir-se part de la societat. És per això que vaig decidir construir la meva pròpia Blackberry.
Al meu estil, rosa i cursilona.
I el millor de tot, és que aquesta no es va penjar ni un minut i segons m'han dit, va quedar boníssima!
Va quedar tan graciosa, que em va fer pena quedar-me-la i la vaig donar a l'Anna, que feia 15 anys i també volia sentir-se part del món blackberryà. Felicitats Anna!
Què, voleu que us passi una mica de cobertura?
Fa temps que espero que acabi el meu contracte amb la companyia telefònica i que els de la competència em truquin per proposar-me una súper oferta i regalar-me el telèfon més meravellós del món (Srs de les companyies de telèfon, Pare Noel, Reis mags, Pérez-Mouse, Fades del bosc, Homes del sac reconvertits... Qui sigui! Escolteu la meva crida!). En resum, necessito un telèfon (I una càmera, i una KitchenAid, i una cuina decent, i un sac ple de motlles i, i, i...).
Però bé, per demanar que no quedi no?
Va, em centro que perdo el fil de la història i em surto del tema. Si encara fos a l'escola, la professora de llengua ja m'hauria tatxat la redacció i hauria escrit amb lletres vermelles enormes: Estefania, DIVAGUES! (és que tinc un trauma...)
Doncs això, estava parlant de telèfons. Tinc el mòbil més arcaic del món i sembla que tothom s'ha posat d'acord per tenir aparatets supermegafantàstics. Cada dia sento mil vegades "nena, a veure quan et compres un mòbil, que no et tenim al Viber" o "no t'hem avisat? Clar, com que no tens WhatsApp..." i tu et sents cavernícola total.
És per això que, quan la setmana passada els estels, les corrents elèctriques i Steve Jobs des del cel es van confabular contra les Blackberry em vaig tornar a sentir exclosa. Tothom es queixava i jo no podia participar a la conversa. No podia dir el "Buff, tia, que fort, se m'ha mort la BB" i, m'heu d'entendre, és molt dur no sentir-se part de la societat. És per això que vaig decidir construir la meva pròpia Blackberry.
Al meu estil, rosa i cursilona.
I el millor de tot, és que aquesta no es va penjar ni un minut i segons m'han dit, va quedar boníssima!
Va quedar tan graciosa, que em va fer pena quedar-me-la i la vaig donar a l'Anna, que feia 15 anys i també volia sentir-se part del món blackberryà. Felicitats Anna!
Què, voleu que us passi una mica de cobertura?
T'ha quedat sensacional, rosa cursi però moooooolt bonic :)
ResponEliminaJo també vull una KitchenAid i una cafetera Nespresso i un forn de vapor i una geladora i... je je je...
Nena, molt maco el pastís i genial la BB (que no vol dir Brigitte Bardot, tot i que fins que van batejar aquest telèfon era la propietària d'aquestes sigles). Tranqui, jo també pertanyo al club dels telèfons arcaics. Felicitats pel blog: enginyós i llaminer.
ResponEliminaGracias por el comentario en mi blog, así he podido conocer el tuyo, haces verdaderas obras de arte con el fondant, esta blackberry es una maravilla ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.cultura-libre.net
Gemma: Moltes gràcies! Igual si ho desitgem amb molta força cau alguna cosa...De moment em conformo amb el curss d'aquesta tarda :) ! Fins després!
ResponEliminaMercè: Jo segueixo preferint BB per Brigitte Bardot, té molt més glamour! Mil gràcies, venint d'una crak amb un bloc com el teu els compliments valen doble!
Paula: Justo he descubierto el tuyo y he alucinado! Tiene todo una pinta! Gracias por el comentario!!!
Quina blacky més divertida!!! A més, és el gadget més de moda entre els adolescents, així que l'anirversaiera devia quedar encantada.
ResponEliminaJo també demano una kitchen aid als reis, si pot ser de color rosa millor!!! i una caixa graaaan plena de motlles i talladors. Haurem de començar a ser bones nenes a veure si els reis s'apliquen :D
Ja ja ja Estefania, te ha quedado chulísima la BB. Estoy alucinada con todos tus postres.
ResponEliminaBesitos
rosa
Jo dec tenir el mateix mòvil que tú, jajaja
ResponEliminaEls meus fills diuen que es de la prehistòria, pero a mi tampoc s'hem va penjar la BB...
M'agrada el pastís i m'agrada el teu blog. Hem quedo de seguidora.
Petonets.