El meu xicot ha canviat de feina i ha desaparegut.
No patiu, no se l’ha menjat una impressora gegant. No, tampoc l’ha segrestat un cap llunàtic i encara menys ha estat engolit per un ordenador malvat amb una boca plena de xips.
Simplement ha començat a viatjar i ja no ha tornat a posar els peus a Barcelona.
Sí sí! Si mai la vostra parella arriba i us diu: “he trobat una feina nova, sembla molt interessant i hauré de viatjar”, malfieu-vos. Si a més li pregunteu quants dies al mes haurà de viatjar i us contesta: una vegada al mes, màxim dos... Compreu-li una maleta gegant, un marc amb una foto vostra i graveu la vostra veu en un casset perquè el veureu una vegada al mes... màxim dos.
Però bé, tal com està tot ara mateix tenir una feina que t’agrada és una sort. I haver de viatjar tots els caps de setmana per poder trobar-te amb el teu nòvio (ho sento, la paraula xicot no m’agrada gens) en algun racó del món és una loteria. I una ruïna perquè ja no em queda ni un duro!
No sé si us ho havia dit mai però sense una maleta a la mà, un bitllet d’avió low cost a la butxaca (o de bus, o de tren o del que sigui que em permeti viatjar) i el passaport a la tauleta de nit jo no seria persona. Així que en les tres últimes setmanes he viatjat a Amsterdam, Marsella, Madrid i Paris i he treballat a Barcelona tots els dies que tocaven.
És per això que he deixat el bloc una mica abandonat. Ho sento moltíssim! Tot i així, us vaig deixar amb una recepta tan fantàstica que heu estat entretinguts fent galetes i segurament ni us heu adonat que no donava senyals de vida. Però ja és hora de passar pàgina i deixar enrere les cookies. La recepta d’avui va ser el pastís que vaig fer per l’aniversari de la meva mare.
No sé si us ho he dit abans però la meva mare és fan del Clafoutis. Bé, és fan de tot el que porti sucre però des que vaig fer el clafoutis de cireres que s’ha convertit en el seu pastís favorit. És per això que per celebrar que feia anys vaig decidir fer un clafoutis versió hivern. I quina és la fruita que trobem tooot l’hivern? Quines són les postres que ens persegueixen tots els mesos de fred? Quina és la fruita més antiga del món mundial? Ho heu adivinat, la poma. I sí, no estic boja i aquesta fruita rodoneta és la més antiga! I sinó que li preguntin a Adam i Eva, que no van fer un clafoutis però van acabar molt malament per culpa d’una pometa...
Va, segueixo que ja divago. Com us deia, vaig buscar una recepta de clafoutis d’hivern i em vaig topar amb un Clafoutis de pommes et caramel au beurre salé. O el que és el mateix, clafoutis de poma i caramel salat. I sí, és boníssim. A la meva mare li va encantar!
I el Mat, des de dalt de l’avió, es va morir de la ràbia.
Recepta:
3 pomes
100gr de sucre en pols
125gr de farina
3 ous
25cl de llet
75gr de mantega
1 polsim de sal
4 cullerades de caramel salat (o caramel normal, o toffee o alguna cosa que se li assembli).
(Jo compro el caramel salat a França ja preparat però si el voleu fer a casa us detallo la recepta una mica més avall).
Escalfeu el forn a 180º
Bateu els ous amb el sucre fins que quedi una barreja homogènia.
Afegiu la farina i la mantega fosa anteriorment.
Aboqueu-hi la llet i torneu a barrejar.
Peleu les pomes i talleu-les a dauets.
Barregeu els trossos de poma amb el caramel salat fins que quedin ben impregnats.
Després d'untar un motlle amb mantega, aboqueu-hi les pomes barrejades amb el caramel i tireu-hi la barreja de farina etc per sobre.
Poseu-ho al forn uns 30 minuts. Estarà llest quan el pastís quedi lleugerament daurat i al punxar-lo les pomes estiguin tovetes.
Si pot ser serviu-lo tebi.
Ara us deixo la recepta del caramel salat per si algú es vol llançar:
100gr de sucre
150gr de nata per muntar
20gr de mantega
1/4 de cullerada de sal gruixuda
Abans de començar preparem i pesem tots els ingredients.
Posem una olla al foc i hi aboquem el sucre. Comencem a remenar amb una cullera de fusta i baixem el foc al mínim. Deixem que es vagi caramel•litzant fins que tingui un color daurat fosc. Ràpidament, hi aboquem la nata, la mantega i la sal.
El caramel quedarà solidificat però no us espanteu, és per haver-se refredat tan ràpid. Ho mantenim a sobre del foc baixet mentre anem removent.
Amb la cullera, anem fregant els trossos de caramel sòlid contra el fons de l'olleta fons que es fongui. No deixem que bulli mai i, quan tinguem una salsa sense grumolls, ho retirem del foc.
Ho podem posar en un pot hermètic i conservar-ho a la nevera fins a un mes.
I a vosaltres, us agraden les receptes d'hivern?
No patiu, no se l’ha menjat una impressora gegant. No, tampoc l’ha segrestat un cap llunàtic i encara menys ha estat engolit per un ordenador malvat amb una boca plena de xips.
Simplement ha començat a viatjar i ja no ha tornat a posar els peus a Barcelona.
Sí sí! Si mai la vostra parella arriba i us diu: “he trobat una feina nova, sembla molt interessant i hauré de viatjar”, malfieu-vos. Si a més li pregunteu quants dies al mes haurà de viatjar i us contesta: una vegada al mes, màxim dos... Compreu-li una maleta gegant, un marc amb una foto vostra i graveu la vostra veu en un casset perquè el veureu una vegada al mes... màxim dos.
Però bé, tal com està tot ara mateix tenir una feina que t’agrada és una sort. I haver de viatjar tots els caps de setmana per poder trobar-te amb el teu nòvio (ho sento, la paraula xicot no m’agrada gens) en algun racó del món és una loteria. I una ruïna perquè ja no em queda ni un duro!
No sé si us ho havia dit mai però sense una maleta a la mà, un bitllet d’avió low cost a la butxaca (o de bus, o de tren o del que sigui que em permeti viatjar) i el passaport a la tauleta de nit jo no seria persona. Així que en les tres últimes setmanes he viatjat a Amsterdam, Marsella, Madrid i Paris i he treballat a Barcelona tots els dies que tocaven.
És per això que he deixat el bloc una mica abandonat. Ho sento moltíssim! Tot i així, us vaig deixar amb una recepta tan fantàstica que heu estat entretinguts fent galetes i segurament ni us heu adonat que no donava senyals de vida. Però ja és hora de passar pàgina i deixar enrere les cookies. La recepta d’avui va ser el pastís que vaig fer per l’aniversari de la meva mare.
No sé si us ho he dit abans però la meva mare és fan del Clafoutis. Bé, és fan de tot el que porti sucre però des que vaig fer el clafoutis de cireres que s’ha convertit en el seu pastís favorit. És per això que per celebrar que feia anys vaig decidir fer un clafoutis versió hivern. I quina és la fruita que trobem tooot l’hivern? Quines són les postres que ens persegueixen tots els mesos de fred? Quina és la fruita més antiga del món mundial? Ho heu adivinat, la poma. I sí, no estic boja i aquesta fruita rodoneta és la més antiga! I sinó que li preguntin a Adam i Eva, que no van fer un clafoutis però van acabar molt malament per culpa d’una pometa...
Va, segueixo que ja divago. Com us deia, vaig buscar una recepta de clafoutis d’hivern i em vaig topar amb un Clafoutis de pommes et caramel au beurre salé. O el que és el mateix, clafoutis de poma i caramel salat. I sí, és boníssim. A la meva mare li va encantar!
I el Mat, des de dalt de l’avió, es va morir de la ràbia.
Recepta:
3 pomes
100gr de sucre en pols
125gr de farina
3 ous
25cl de llet
75gr de mantega
1 polsim de sal
4 cullerades de caramel salat (o caramel normal, o toffee o alguna cosa que se li assembli).
(Jo compro el caramel salat a França ja preparat però si el voleu fer a casa us detallo la recepta una mica més avall).
Escalfeu el forn a 180º
Bateu els ous amb el sucre fins que quedi una barreja homogènia.
Afegiu la farina i la mantega fosa anteriorment.
Aboqueu-hi la llet i torneu a barrejar.
Peleu les pomes i talleu-les a dauets.
Barregeu els trossos de poma amb el caramel salat fins que quedin ben impregnats.
Després d'untar un motlle amb mantega, aboqueu-hi les pomes barrejades amb el caramel i tireu-hi la barreja de farina etc per sobre.
Poseu-ho al forn uns 30 minuts. Estarà llest quan el pastís quedi lleugerament daurat i al punxar-lo les pomes estiguin tovetes.
Si pot ser serviu-lo tebi.
Ara us deixo la recepta del caramel salat per si algú es vol llançar:
100gr de sucre
150gr de nata per muntar
20gr de mantega
1/4 de cullerada de sal gruixuda
Abans de començar preparem i pesem tots els ingredients.
Posem una olla al foc i hi aboquem el sucre. Comencem a remenar amb una cullera de fusta i baixem el foc al mínim. Deixem que es vagi caramel•litzant fins que tingui un color daurat fosc. Ràpidament, hi aboquem la nata, la mantega i la sal.
El caramel quedarà solidificat però no us espanteu, és per haver-se refredat tan ràpid. Ho mantenim a sobre del foc baixet mentre anem removent.
Amb la cullera, anem fregant els trossos de caramel sòlid contra el fons de l'olleta fons que es fongui. No deixem que bulli mai i, quan tinguem una salsa sense grumolls, ho retirem del foc.
Ho podem posar en un pot hermètic i conservar-ho a la nevera fins a un mes.
I a vosaltres, us agraden les receptes d'hivern?
