dimecres, 29 de juny de 2011

Clafoutis de cireres o C'est si bon!

La meva Mare sempre diu que una cosa bona dels francesos és que en un obrir i tancar d'ulls et fan un pastís. Diu que pots arribar a casa d'un francès per sorpresa i al cap d'un moment tindràs un pastís acabat de sortir del forn a sobre de la taula.
Suposo que encara té la idea romàntica que ja tenia la seva àvia del "savoir-faire" francès, de "la classe" dels parisins i del romanticisme que emana tot el que va acompanyat d'un "s'il vous plait". I és que, com deia Edith Piaf, "la vie en rose" és molt més bonica.
No sé si tot això són només maneres de pensar d'un passat ja una mica llunyà però la veritat és que a mi, tot el que té a veure amb França, em fa tornar boja. Ja des de petita pensava que les coses eren molt més bones si deies "merci", que el "j'adore" tenia molt més sentit que el "m'encanta" i que l'amor era molt més de veritat si anava acompanyat d'un "je t'aime". Potser és per això que he acabat compartint la vida amb un francès (força atípic però francès al cap i a la fi) i és que ho he d'admetre, sóc una romàntica.


Per setmana Santa vam fer una escapada a Paris i, com no, vaig aprofitar per enganxar el nas als vidres de totes les pastisseries i salons de te de la capital. Ho sap tothom, els francesos són els reis indiscutibles de les postres. Passejant pels carrers de la ciutat vaig passar per davant de la mundialment coneguda Pastisseria Ladurée. Si mai aneu a Paris no deixeu de visitar-la, els seus macarons són excepcionals. Després de mirar-me les pastes durant una bona estona vaig veure una cosa que em va fer encara més il.lusió que el pastisset de gerds que estava a punt de comprar: El llibre amb totes les receptes i secrets de la famosa botiga (ara ve quan les meves amigues diuen: "Estefania, ets una freaky!"). I, com no, vaig caure en la temptació i vaig sortir de la botiga amb una caixeta de macarons i el llibre per embolicar-la. La veritat és que totes les receptes estan molt ben explicades i el llibre és preciós.


El pastís d'avui és la primera recepta que provo de la meva nova bíblia de les postres i uns dolços típicament francesos. L'havia tastat moltes vegades i sempre l'havia trobat molt bo així que quan vaig veure que al llibre sortia la recepta vaig pensar que no podia deixar de provar-la. És facilíssim i perfecte per a l'estiu.

No m'enrotllo més (que avui Déu n'hi do! És tardíssim i se'm tanquen els ulls...) i us deixo la recepta:

Ingredients:
1 llimona
175g de sucre (+ 20g per al motlle)
1 polsim de sal
50g de maicena
50g de farina
3 ous sencers + 2 rovells
30cl de llet
30cl de nata
20g de mantega
500g de cireres

Preparació:

Escalfar el forn a 170º C

1. Rallar la pell d’una llimona. En un bol, barrejar el sucre amb la pell de la llimona, després incorporar la sal, la maicena i la farina. Afegir els ous i els rovells i batre fins que quedi una massa homogènia. Incorporar la llet, la nata i barrejar.
2. Es pot fer amb cireres amb pinyol o sense. Jo les poso senceres ja que així el pastís té més gust i tinc menys feina però podeu treure els pinyols si voleu. Untar el motlle amb mantega i escampar-hi els 20g de sucre. Afegir la barreja i tirar-hi les cireres ben repartides. Ho posem al forn uns 40 minuts. Passat aquest temps ho deixem refredar unes 2 hores a la nevera i ho servim amb sucre glas a sobre.


Segur que us agrada. I és que, C'est si bon!

1 comentari:

  1. Dono fe que és boníssim! Vaig seguir la recepta pas a pas i va quedar deliciós! no recomano, però, el motllo de silicona. Les cireres el van tenyir!

    ResponElimina