Aquest és un post molt curtet per explicar-vos que estic indignada.
De què serveix tenir parella si el dia de Sant Jordi, el meu dia preferit del món mundial, el teu nòvio es fuga a Sud-àfrica i et quedes sense rosa?
Quin interès té aguantar discussions diàries sobre les rentadores (sabíeu que la roba interior s'ha de rentar separada de la resta de peces de roba i que a la vegada s'ha de separar tot per colors?
Ah, i rentar en fred és pecat mortal!) si el dia de Sant Jordi t'abandona?
Quin sentit té fer-te fan de l'Olympique de Marsella i seguir tots els partits deixant anar uns "uffff, casi" i "tiraaaa, tiraaa" cada deu minuts si el que has aguantat tot l'any no es veu recompensat el 23 d'abril?
Quina gràcia té fer veure que entenc alguna cosa cada vegada que el noi em parla de programes informàtics si el dia, EL DIA! que has estat esperant tot l'any, la tarda que esperes passejar per les paradetes de Barcelona agafada de la mà del teu nòvio amb una rosa a la mà, el moment en el que penses que el trauma infantil de quedar-te sense rosa a l'escola ha quedat enrere i et passeges pels carrers amb cara de "si, sóc guai i tinc una rosa" se'n va en orris perquè la seva empresa decideix enviar-lo a Sud-àfrica tota la setmana?
Allò que ho penses i dius: no el poden enviar a un altre lloc? Una rosa no costa tant, calia marxar a l'altra punta del món? I existint Interflora, on és el meu Super-Ram per compensar l'absència???
Doncs això, que m'he quedat el dia de Sant Jordi sense nòvio i sense rosa.
I he decidit alegrar el matí dels meus companys de feina per si algú tenia la parella a Sud-àfrica, Kuala Lumpur, al Pol Nord o al País de "Nunca Jamás" i també s'havia quedat sense rosa. He fet aquest pa de pessic simple (la recepta és la mateixa que el que vaig fer aquí afegint-li una culleradeta d'aroma de flor de taronger) i he posat una capa de cobertura de xocolata que m'havia sobrat d'un Sacher que vaig fer fa dos dies (recepta aquí) i l'he decorat amb una mini capeta de fondant.
Us el penjo per si algú s'ha quedat sense rosa, sense llibre o sense tarda per poder anar a passejar. O per si us ve de gust compartir-la.
Jo de moment em quedo amb els meus companys de feina, que són súper guais i m'han regalat aquestes roses xulíssimes.
I amb el meu pare i el meu germà, que cada any es recorden de mi.
Si és que, en el fons, no em puc queixar...
Feliç diada a tothom!
De què serveix tenir parella si el dia de Sant Jordi, el meu dia preferit del món mundial, el teu nòvio es fuga a Sud-àfrica i et quedes sense rosa?
Quin interès té aguantar discussions diàries sobre les rentadores (sabíeu que la roba interior s'ha de rentar separada de la resta de peces de roba i que a la vegada s'ha de separar tot per colors?
Ah, i rentar en fred és pecat mortal!) si el dia de Sant Jordi t'abandona?
Quin sentit té fer-te fan de l'Olympique de Marsella i seguir tots els partits deixant anar uns "uffff, casi" i "tiraaaa, tiraaa" cada deu minuts si el que has aguantat tot l'any no es veu recompensat el 23 d'abril?
Quina gràcia té fer veure que entenc alguna cosa cada vegada que el noi em parla de programes informàtics si el dia, EL DIA! que has estat esperant tot l'any, la tarda que esperes passejar per les paradetes de Barcelona agafada de la mà del teu nòvio amb una rosa a la mà, el moment en el que penses que el trauma infantil de quedar-te sense rosa a l'escola ha quedat enrere i et passeges pels carrers amb cara de "si, sóc guai i tinc una rosa" se'n va en orris perquè la seva empresa decideix enviar-lo a Sud-àfrica tota la setmana?
Allò que ho penses i dius: no el poden enviar a un altre lloc? Una rosa no costa tant, calia marxar a l'altra punta del món? I existint Interflora, on és el meu Super-Ram per compensar l'absència???
Doncs això, que m'he quedat el dia de Sant Jordi sense nòvio i sense rosa.
Us el penjo per si algú s'ha quedat sense rosa, sense llibre o sense tarda per poder anar a passejar. O per si us ve de gust compartir-la.
Jo de moment em quedo amb els meus companys de feina, que són súper guais i m'han regalat aquestes roses xulíssimes.
I amb el meu pare i el meu germà, que cada any es recorden de mi.
Si és que, en el fons, no em puc queixar...
Feliç diada a tothom!
