dimecres, 8 de febrer del 2012

Pingüins, fotos i fraisiers o felicitats Mat!

Fa uns mesos vaig portar un pastís a la feina per una companya que volia celebrar l'aniversari del seu fill.


Mentre intentava fer una foto a la meva "obra d'art" un amic em va fer una fotografia d'estrangis. El noi és un gran fotògraf i sempre fa unes fotos brutals, així que quan em va dir que m'havia fet una foto vaig pensar que igual, per una vegada, m'agradaria com havia sortit retratada.


I quina va ser la meva sorpresa quan, al mirar la foto, vaig veure que no només semblava un cuc sinó que, a més, m'havien sortit unes arrugues al front que jo no recordava haver vist mai.
I és que, semblava una vella!


La veritat és que fins que vaig veure aquesta foto no m'havia plantejat el pas dels anys. No és que pensés que no em faria mai vella però en el meu cap estava pràcticament sortint de l'adolescència. I sí, ho sé, he vist massa vegades Peter Pan i hauria d'assumir que El país de Nunca jamás no existeix i el polvo de hadas que et manté jove és en realitat una crema d'or, caviar, algues marines i pèls de ruc que ha creat un ermità a dalt de tot d'una muntanya, que val una pasta i que hauria de començar a estalviar per poder-me pagar un lifting.

Doncs tornant a la meva història, per culpa d'una foto vaig descobrir que m'estava fent vella, vaig decidir que aquell era el principi de la fi i em vaig comprar un pot de crema barata i "preventiva". Des de fa 3 mesos me la poso cada matí abans de sortir al carrer amb l'esperança que, no només eviti que em surtin arrugues noves, sinó que a més faci desaparèixer l'horrible marca que m'ha sortit al front.

I ara direu: A què ve aquest rotllo?

Doncs bé, tot just quan intentava trampejar el temps i superar el fet que ja no tinc 10 anys (ni 15, ni 20...), em vaig adonar que el Mat estava a punt de fer-ne 30. Sí, sí, 30!!! Jo també vaig al•lucinar... Pobret... I, com si no en tingués prou amb haver de suportar la meva pròpia depressió, vaig descobrir que el noi no ho portava del tot bé i havia decidit que "no volia fer-se gran". Ja ho diu la dita, Déu els cria i...


Així que em vaig preguntar com celebrar l'aniversari d'algú que no volia fer-se gran. Com pot organitzar una festa d'adults algú que no té més de 5 anys mentals? Doncs celebrant una festa al més pur estil infantil amb globus, cançons de nens i, el que és més important, una imponent pinyata.

I, per acompanyar la festa i posar una mica de seny, un pastís d'adults: el fraisier.

El fraisier està fet amb dues planxes de pà de pessic (la textura de pa de pessic em recorda a la dels melindros) farcit de maduixes i crema. La recepta original porta una part de crema i una part de crema de mantega però com el Mat és suuuuuuper fan de la crema, CREMA, em vaig saltar la part de la mantega.

Aquí us deixo la recepta.


Ingredients (per a unes 10 persones):

Per l’almívar de Kirsch:
12 cl d’aigua
70gr de sucre
2 cullerades de kirsch

Per la base de bescuit:
75gr de farina
90gr de clares d’ou
75gr de sucre
60gr de rovells d’ou
25gr de sucre glaç

Per al farcit:
500gr de maduixes
30gr de sucre

Per la crema pastissera:
50cl de llet sencera
1 culleradeta d’aroma de vainilla
120gr (uns 6 rovells) de clares d’ou
120gr de sucre
50gr de Maizena
50gr de mantega


Preparem la crema:
A foc mig, fem bullir la llet amb la culleradeta de vainilla.
Batem els ous amb el sucre i la maizena.  
Aboquem una mica de llet bullint al bol on tenim els ous i ho barregem tot bé. Seguidament, hi afegim la resta de llet i batem bé.
Ho tornem a abocar tot al cassó i ho fem coure a foc ben alt batent ben fort fins que comenci a espessir.
Ho retirem del foc, hi afegim la mantega i ho batem bé fins que la mantega s’hagi incorporat del tot.
Ho aboquem tot a un paper film, ho emboliquem i ho posem a refredar a la nevera.

Fraisier:
Preparem l’almívar. Posem a bullir aigua en un cassó i quan bulli hi afegim el sucre. Ho fem dissoldre i apaguem el foc. Afegim el Kirsch i deixem refredar.

Bescuit:
Escalfem el forn a 180º
Tamisem la farina
Fem pujar les clares a punt de neu. Quan comencen a fer punxes, hi aboquem el sucre i seguim batent fins que ens quedi una merenga ben ferma.
Amb cura, afegim les clares d’ou i anem barrejant-ho tot. Quan estigui ben barrejat, hi aboquem poc a poc la farina.
Posem un full de paper de forn a sobre de la safata del forn i hi aboquem la barreja. Amb l’ajuda d’una espàtula, intentem que ens quedi el més homogèni possible (una planxa de 20x30 cm)
Ho enfornem uns 10 minuts. Passat aquest temps, traiem la planxa, la deixem refredar i la partim en dues parts iguals.



Muntatge:
Posem el bescuit dins d’un quadrat d’acer inoxidable. Si no en tenim, podem fer un rectangle de cartró a casa. El bescuit ha de quedar perfectament encaixat a dins.
Humitegem el bescuit d’almívar.
Aboquem la meitat de la crema a sobre del bescuit i posem les maduixes a sobre. Per posar les maduixes, comencem per posar-les tot al voltant del pastís de forma que el “cul” de la maduixa miri cap a fora. Una vegada hem omplert tot el voltant del pastís, posem la resta de les maduixes senceres a dins.
Aboquem el sucre a sobre de les maduixes i ho cobrim tot amb la crema restant.
Tapem amb l’altre planxa de bescuit i l’humitegem amb almívar.
Ho deixem refredar a la nevera 1h mínim.

Vaig extreure la recepta de la meva nova bíblia dels pastissos, el llibre "Pâtisserie! : L'ultime référence", de Cristophe Felder. Allà després de fer el pastís, preparaven una merenga i el cobrien amb la merenga i melmelada d’albercoc. Jo em vaig limitar a posar-hi una planxa de fondant blanc per poder-hi escriure a sobre amb glassa. També podeu abocar-hi sucre glaç i deixar-lo tal qual, al vostre gust!
Passades unes hores, traiem el quadrat metàl•lic  i já podem servir el pastís. 

Felicitats petitet!

I vosaltres, us voleu fer grans?

13 comentaris:

  1. Un pastis super xulo.
    A mi, fins els 30 em va semblar que no era gran, pero ara, que ja fa temps que els he fet, no m'inporta fer anys....es mes, m'agra celebrar-ho...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Que vaaa!! però si no conec persona més dinàmica i jovial que tuuu!! i no ens enganyem, envelleix millor la gent alegre i amb humor que la resta... així que des d'aquí faig una crida a tots els morruts i aviso que tenen les de perdre!! les nostres "línies d'expressió" ens fan especials i fins i tot atractives!! ahí queda eso... jajaj!!

    Per cert, tant el de l'iglú com el fraisier son impressionants, no em vull morir sense probar-lo!!

    Muuuuuua guapaa!!!

    ResponElimina
  3. Molt xula la festa i, of course, el pastís! Et proposaré un repte bastant difícil de cara al juliol, quan el meu "petitet" en faci 30... I pensa que haurà de ser un pastís de "take away" que pugui anar en avió!!! Apa, ja la tens!!! Un petonàs!!! (i pobra de tu que tornis a dir que et fas vella... que els que som de la teva edat ens sentim encara més vells... jajaja!).

    ResponElimina
  4. Je je je... i què faràs quan en faci 40? Els anys passen volant :)
    Vas fer unafesta divertida amb un pastís extraordinari. Felicitats a l'homenatjat!

    ResponElimina
  5. Para mi esa tarta es toda una obra de arte. Soy incapaz de poder hacerlo yo sola. Admiro muchísimo este tipo de trabajos.

    Besos.

    ResponElimina
  6. El més important és fer anys, que no vol dir fer-se gran!;)
    El primer pastís és espectacular i el segon ha d'estar boníssim, amb els ingredients que porta!
    Si t'animes, aquest mes a memoriesdunacuinera.blogspot.com recopilem pastissos, només ens hauries de deixar l'enllaç d'aquesta entrada.
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  7. Quin super blog tens!! M'encanta!!!
    Per cert ets vas apuntar al sorteig del meu blog No Solo Cupcake, em sabría fatal si guanyessis pq no vas deixar el teu mail!!! El necessito!! Jeje
    Petonets

    ResponElimina
  8. qué tarta más bonita!!! es preciosa, menuda manos tienes ;)

    Salu2. Paula

    ResponElimina
  9. Wow, no tenia depressió de viejuna fins el moment de llegir el teu bloc… A mi em queden pocs mesos per fer-ne 30 ;) Jo creia que ho portava més o menys bé per ara ja no ho sé, jeje. Això sí, cremes me n'he posat des de sempre. Vaig començar la prevenció amb 18-20 anys ;P
    El pastís t'ha quedat molt xulo! :)

    ResponElimina
  10. Es monissima! amb molta gracia, felicitats
    Un petonet

    ResponElimina
  11. Aquest pastís "infantil per adults" m'encanta! I també m'ha agradat molt el pastís iPad (com a fan que sóc d'Apple...)
    No coneixia el teu bloc però m'ha agradat molt... i m'hi quedo ;)
    Marta

    ResponElimina
  12. M'encanten els pingus! I la foto de les espelmes sembla que estigui el pastís incendiant-se jeje. Vaig a fer un tomb pel teu blog! Una abraçada :)

    ResponElimina
  13. Hola! Acabo de conèixer el teu blog, i m'encanta! Em quedo de seguidora i, amb una mica de sort, la propera vegada que es munti una quedada m'agafa a Barcelona i ens coneixem, que ara visc una mica lluny (a Gran Canària, jeje!). Un abraçada!!!

    ResponElimina