dimecres, 20 de juliol del 2011

Pastís Camp de futbol o Tantes coses per explicar

Avui tinc moltes coses per explicar i no sé per on començar.

La primera de les històries va començar fa algunes setmanes quan la meva cap em va cridar al seu despatx. Em va fer seure i, molt seria, em va dir:
“Tenemos que hablar”.
I jo, sempre optimista, vaig pensar que havia fet alguna cosa malament. Pel meu cap van passar cartes d’acomiadament, unes vacances que hauria d'anul•lar, visites a oficines de treball temporal, neveres buides, un munt de receptes que ja no podria fer i, finalment, em vaig veure morta de fred encenent llumins envoltada de neu.
I ara em direu: “Això és una història vella i se te n’està anant el cap.”
Teniu raó, potser no vaig veure els llumins però sí em van passar pel cap un munt de coses negatives. Així que vaig decidir posar la cara més innocent que sé posar i la vaig mirar amb ulls de pena.
“¿Qué pasa?” Li  vaig preguntar.
I ella va respirar fons...
“La semana que viene es el cumpleaños de mi hijo ...” (la meva cap és alemana i no em surt traduir les seves frases al català)
I jo vaig pensar que no veia què tenia a veure l’aniversari del seu fill amb que jo em veiés obligada a demanar diners a la porta d’un Macdonalds, morta de gana.
“Hmmmmm” vaig contestar. I ella va respirar fons.
“Ara em diu que em fa fora!” vaig pensar...
“I me han dicho que tú haces pasteles...”
I????
“Y he pensado que igual podrías hacerme un pastel. Quiero un campo de futbol.”
Bingo!!!! Aquí per poc no tenim una imatge típica del manga: jo caient de la cadira de costat amb una gota de suor gegant al front.
Li vaig dir que no havia fet mai cap pastís amb forma de camp de futbol i que tot just estava aprenent a fer pastissos amb fondant. Em va mirar tan seria que pel meu cap van tornar a passar les ETTs, els llumins, el Macdonalds i la neu i li vaig dir que miraria què hi podia fer.

Em vaig posar a investigar com fer un camp de futbol en format pastís i aquest va ser el resultat:


No està malament per ser la primera vegada, no?


La recepta del pastís és la del pa de pessic de sempre, farcit de Nutella. El fondant el vaig fer amb núvols fosos barrejats amb sucre glaç.
Sembla que, tant al nen com als seus amics els va encantar!


I ara la segona notícia que vull compartir amb vosaltres i que em fa molta il•lusió:

Les postres de la Sort ha sortit a La Vanguardia!

Quan vaig veure l’article a la secció Tengo un blog em va fer tanta il•lusió que quasi bé em poso a plorar!

Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.

I la tercera notícia però no per això menys important és que Les postres de la Sort ja té twitter! Us he de dir que no sóc una persona gaire tecnològica i, per tant, haureu de tenir paciència. Però si voleu estar super-mega-conectats i estar al dia de les postres amb més Sort de Catalunya, només m’heu de seguir a @postresdelasort. També us podeu fer fans de la pàgina de facebook (vaaaaa, porfiiii!!!).

Doncs res més, avui us deixo que segur que ja esteu tips de llegir.

Us envio un sac ple de xocolata i us deixo amb l'última fotografia del pastís, que avui estic pesadeta.


En voleu un trosset?

dimarts, 12 de juliol del 2011

Bundt de nata muntada o Felicitats Susanna!

La recepta d’avui és tot un descobriment. Quan la vaig veure al blog de la Bea vaig pensar que l’havia de provar. Bé, no, el primer que vaig pensar va ser "eeeeecs, un bundt amb gust de nata!" Però vaig llegir detingudament el post i vaig arribar a la conclusió que si ella n’estava tan convençuda devia ser per alguna cosa. Així que vaig aprofitar l’aniversari d’una companya de feina per fer la prova. Va ser tot un èxit! El pastís no té gust de nata en absolut, és com un pa de pessic o un cake normal però té, com va dir la Montse (companya de feina, manager i catadora oficial) “una textura brutal”.

A més de molt fàcil de fer, aquestes són unes postres baratetes i en menys d’una horeta les tenim a punt de menjar. Què més voleu?


Abans de passar-vos la recepta m’agradaria explicar als “no-frikis” de la cuina (o sigui, la gran majoria dels mortals) que és un Bundt cake. Un Bundt és un pastís típicament americà que es cou en uns motlles anomenats Bundt. I aquí és quan dieu: Bravo, ens ho has deixat claríssim!
Paciència, que no he acabat. Els motlles de bundt són uns motlles rodons amb un forat al mig que s’han convertit en tot un clàssic de la pastisseria i en els motlles més venuts als Estats Units. La casa Nordic Ware Company en té la marca registrada i la veritat és que són molt bonics i funcionen de meravella.


La història d’aquest motlle es remunta a l’any 1950 quan l’empresa Nordic Ware va crear un motlle semblant al del pastís alemany Kugelholpf, que es feia en un pesat motlle de ceràmica. L’empresa va decidir fer alguna cosa semblant però menys pesada i més resistent i d’aquí van sortir els motlles de bundt cakes. Els americans estan tan bojos per aquests tipus de pastissos que fins i tot han creat el dia nacional del Bundt, el 15 de novembre.

Jo tinc dos motlles bundt a casa i sempre em surten pastissos perfectes i molt bonics.


Bé, no m’allargo més i passo a detallar-vos la recepta:

Ingredients:
200g de farina
50 g de maicena
2 culleradetes de llevat
¾ culleradeta de sal
285 ml. de nata líquida per a muntar ben fresqueta
3 ous XL
200g de sucre
2 culleradetes d’extracte de vainilla

Preparació:

Escalfar el forn a 175º.

Untem el motlle bundt de 25cm amb mantega. Si no tenim un Bundt també podem fer el pastís en un motlle de plum cake.
Tamisem la farina, la maicena, el llevat i la sal.
Batem la nata líquida fins que estigui ben muntada.
Batem els ous a velocitat mitja-alta durant 3 minuts. Hi anem afegint el sucre a poc a poc, fins que els ous blanquegin i doblin el volum. Tardarem uns 5 min més en total. Hi afegirem la vainilla.
En tres tongades, barregem la farina, la maicena i la sal amb els ous batuts.
Aboquem la nata a la barreja a poc a poc, també en tres tongades fins que quedi ben integrada.
Aboquem la barreja al motlle de bundt que teníem preparat.
Ho posem al forn uns 35-45 minuts o fins que al punxar-lo amb una brotxeta la fusta ens surti neta.
Deixem refredar dins del motlle 10 minuts i desmotllem. Deixem que el bundt es refredi a sobre d’una reixeta.


Que aprofiti! En voleu un trosset?

dimarts, 5 de juliol del 2011

Pastís Hello Kitty o Feliços 18 mesos!

L'Andrea, una companya de feina, té una nena petita que és fan de la Hello Kitty i per celebrar el seu any i mig em va demanar que li fes un pastís amb la cara de la seva gateta favorita.

El pastís que vaig fer és ja un clàssic, un pa de pessic de llimona (aquesta vegada integral) amb ganache de xocolata (podeu veure la recepta aquí).

Vaig fer el fondant de núvols que ja havia fet altres vegades i em vaig adonar que estava millorant amb la pràctica i que ja no em costava tant modelar el fondant.

Aquí us deixo les fotografies, a veure què us semblen:


 Com sempre, les fotografies no són molt bones ja que les he fet amb la càmera del mòbil. Si alguna ànima caritativa em vol regalar una càmera de fotografia d'aquestes superxulíssimes, només ho ha de dir i acceptaré encantada!


 De moment, una de les coses que tinc pendents és aprendre a fer fotografies acceptables. Prometo anar millorant amb el temps.


Doncs res, us deixo amb la Hello Kitty. Feliç any i mig Mireia!