dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pastís Blackberry o Jo no necessito cobertura!

Us he de confessar una cosa: tinc el pitjor telèfon del món.

Fa temps que espero que acabi el meu contracte amb la companyia telefònica i que els de la competència em truquin per proposar-me una súper oferta i regalar-me el telèfon més meravellós del món (Srs de les companyies de telèfon, Pare Noel, Reis mags, Pérez-Mouse, Fades del bosc, Homes del sac reconvertits... Qui sigui! Escolteu la meva crida!). En resum, necessito un telèfon (I una càmera, i una KitchenAid, i una cuina decent, i un sac ple de motlles i, i, i...).

Però bé, per demanar que no quedi no?


Va, em centro que perdo el fil de la història i em surto del tema. Si encara fos a l'escola, la professora de llengua ja m'hauria tatxat la redacció i hauria escrit amb lletres vermelles enormes: Estefania, DIVAGUES! (és que tinc un trauma...)


Doncs això, estava parlant de telèfons. Tinc el mòbil més arcaic del món i sembla que tothom s'ha posat d'acord per tenir aparatets supermegafantàstics. Cada dia sento mil vegades "nena, a veure quan et compres un mòbil, que no et tenim al Viber" o "no t'hem avisat? Clar, com que no tens WhatsApp..." i tu et sents cavernícola total.


És per això que, quan la setmana passada els estels, les corrents elèctriques i Steve Jobs des del cel es van confabular contra les Blackberry em vaig tornar a sentir exclosa. Tothom es queixava i jo no podia participar a la conversa. No podia dir el "Buff, tia, que fort, se m'ha mort la BB" i, m'heu d'entendre, és molt dur no sentir-se part de la societat. És per això que vaig decidir construir la meva pròpia Blackberry.

Al meu estil, rosa i cursilona.


I el millor de tot, és que aquesta no es va penjar ni un minut i segons m'han dit, va quedar boníssima!

Va quedar tan graciosa, que em va fer pena quedar-me-la i la vaig donar a l'Anna, que feia 15 anys i també volia sentir-se part del món blackberryà. Felicitats Anna!


Què, voleu que us passi una mica de cobertura?

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Muffins de Nesquik o Diari d'una infidel

Recordeu l’anunci de ColaCao  “A mi, que no me lo cambien”?

Doncs avui us he de fer una confessió: He estat infidel al ColaCao amb el Nesquik.
Sí, sí, qui m’ho havia de dir a mi, defensora aferrissada del ColaCao “con grumitos” que un dia compraria un pot de Nesquik.


I ara em direu: Com has pogut fer una cosa així? No tens vergonya? Has perdut els principis? Doncs bé, la veritat és que fa una setmana que no dormo dels remordiments que tinc...

Tot va començar quan vaig veure aquests muffins al fantàstic blog del Jordi. Vaig pensar que els havia de provar però de seguida vaig decidir treure-m’ho del cap. Com podia pensar a ser infidel als meus grumollets favorits? Vaig fer tot el possible per no pensar més en aquestes delícies de xocolata i mantenir-me ferma als meus principis però, quan al cap de tres dies no em podia treure la recepta del cap (ho sé, ho sé, tinc un punt obsessiu...) vaig pensar que els havia de preparar.


I vaig pensar: Per què no? Qui em diu que no puc ser fan del Nesquik i del Colacao a la vegada?
No es van fer amics Oliver i Benji a la serie Campeones? I què me’n dieu de Son Goku i Vegeta a Bola de Drac? No semblava dolent el “Primo de Zumosol” i en veritat era un tros de pa? I tots aquests grups de música que s’han estirat dels cabells i al cap dels anys han tornat a cantar junts?

Doncs això, vaig decidir que deixaria els remordiments de banda i intentaria posar pau entre dos grans enemics proposant una recepta bona boníssima de Muffins de Nesquik per sucar amb un got de llet amb ColaCao (amb grumolls, això si que és innegociable!).


Ingredients per uns 8 muffins:
5 clares d’ou (podeu comprar un potet de clares ja preparat i no malgasteu ous)
1 ou sencer
El mateix pes de Nesquik que la suma del pes les clares i l’ou
La meitat del pes en farina
La meitat del pes en mantega líquida

Preparació:
Preescalfar el forn a 180º
Barrejar tots els ingredients en un bol, sense complicar-se la vida
Omplir els motlles de muffins fins a 2/3 de la seva capacitat
Posar-los al forn uns 18 minuts

Ara només em queda pensar com reconciliar la Nutella amb la Nocilla...

I vosaltres, podeu ser infidels?