dimarts, 19 de juny del 2012

Carlota de Maduixes o Visca la imperfecció!

Us he de confessar una cosa: No sóc perfecta.

Em llevo al matí i tinc la meitat de la cara marcada pels llençols, em dutxo a corre cuita i surto de casa amb els cabells despentinats; porto un vestit nou i al primer cafè del matí em taco, passo davant d’algú amb uns talons d’infart i m’entrebanco i, el dia que vull estar espectacular, m'adono que porto un forat a l’esquena del vestit.

Amb el temps he assumit que no faré mai 90-60-90 ni mediré més d’un 1’70 (ni més d’1’65).

Al pas que vaig mai em donaran un premi Nobel i per les queixes del meu novio cada vegada que canto, no crec que em nominin als grammys com a promesa musical de l’any.


Ploro, m’enfado, crido i acabo rient fins a tenir mal de panxa. Tinc 27 anys i cada vegada que tosso tinc singlot durant, al menys, un quart d’hora com si estès en plena etapa de creixement. I tinc una habilitat especial per posar-me sempre de peus a la galleda.

Ho sé, no sóc perfecta. És més, estic plena de tares. Però m’agrada ser així. Si fos brillant, estés canyón, cantés genial i em llevés al matí perfectament pentinada deixaria de ser jo. I ser una altra persona seria molt avorrit. Perquè, la veritat, m’agrada passejar per la vida amb la meva cara i les meves debilitats.

I acabant amb les imperfeccions, el meu últim descobriment: A la cuina, tampoc sóc perfecta. Per molt que estalviï per tenir una càmera supermegaguai mai no sabré fer fotos de revista als meus pastissos. Encara que m’hi esforci moltíssim se’m seguiran partint els pastissos a l’emplatar-los i la crema se’m tenyirà de rosa cada vegada que hi posi maduixes i vulgui quedar bé.




Avui us porto l’últim exemple de les meves postres imperfectes : La Carlota. Torta i desigual però bonica igualment i, el que és més important, boníssima.

I és que, al final, les coses imperfectes són les que tenen més d’encant.

RECEPTA:

Aquest pastís es pot fer comprant els melindros ja fets o fent-los a casa. Jo us deixo la recepta per si us voleu animar a fer-los, veureu que no costa res!

Ingredients
130 grams de farina tamisada
6 ous grans
50 grams + 6 cullerades de sucre
Una culleradeta d’extracte de vainilla
Una culleradeta de cremor tàrtar (si no en teniu no passa res)
Sucre en pols per espolvorejar els melindros


 Escalfar el forn a 180ºC
Separem les clares d’ou dels rovells.
Batem els rovells amb els 50gr de sucre uns 5 minuts fins que la barreja sigui espessa i tingui un color groc pàl•lid.
Afegir-hi la vainilla i remenar. Abocar-hi la farina i deixar-ho reposar tal qual, sense barrejar-ho.
 En un altre bol, muntar les clares. Quan comencin a fer espuma, afegir-hi el cremor tàrtar. A poc a poc anar afegint-hi les 6 cullerades de sucre. Estarà muntat del tot quan les varetes s’aguantin dretes si les deixem anar al mig de les clares. Quan estigui llest, barrejar les clares amb els rovells i la farina i barrejar fins que tot estigui ben incorporat.
Passar la massa a una mànega pastissera i anar fent “xurrets” de massa a sobre d’un paper de forn que haurem col•locat a sobre de la safata del forn. Ho farem coure al forn de 8 a 10 minuts i voilà!
Una vegada fora del fon, espolvorejar de sucre i treure-ho del paper encara calent per evitar que quedi enganxat. Deixar refredar.
Per aquest pastís vaig fer una vintena de melindros i amb la mateixa massa vaig fer dos cercles de melindros de la mida del motlle. Vaig col•locar un cercle a sota i un altre a la meitat del pastís, us ho explico a la part del muntatge.


Bavarois de maduixes
Ingredients
8 fulles de gelatina
500gr de maduixes
125 gr de sucre
50cl de nata per muntar

Deixem reposar les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda.
Traiem les fulles a les maduixes i les netegem. Les trinxem fins que quedin puré (jo ho vaig fer al thermomix però val qualsevol batedora) i les passem per un xino o colador, per separar les llavoretes negres.
Aboquem una part del puré de maduixes a una olleta i hi barregem el sucre. Remenem a foc lent fins que el sucre quedi ben incorporat. Escorrem les fulles de gelatina i les aboquem a la olla. Remenem fins que es desfacin.  Traiem l’olla del foc i ho barregem amb la resta de puré de maduixes.
Muntem la nata i l’incorporem a la barreja anterior.
Reservem.


Muntatge de la Carlota:
En un motlle que es pugui obrir després (tipus els de pastís de formatge) col•loquem els melindros encerclant el motlle. Posem un dels cercles de melindro a la base del motlle. Si no hem fet nosaltres els melindros i els hem comprat fets, trinxar melindros i posar-los al fons del motlle fins a fer una base.
Abocar la meitat de la bavarois.
Col•locar l’altre cercle de melindro (si els hem comprat saltar-nos aquest pas) i abocar a sobre l’altra meitat de bavarois.
Deixar un parell d’hores (coma  mínim) a la nevera.
Desemmotllar i posar un llaç bonic al voltant.

I a vosaltres, us agraden les imperfeccions?