dilluns, 23 d’abril del 2012

Feliç diada o Jo no em quedo sense rosa!

Aquest és un post molt curtet per explicar-vos que estic indignada.

De què serveix tenir parella si el dia de Sant Jordi, el meu dia preferit del món mundial, el teu nòvio es fuga a Sud-àfrica i et quedes sense rosa?

Quin interès té aguantar discussions diàries sobre les rentadores (sabíeu que la roba interior s'ha de rentar separada de la resta de peces de roba i que a la vegada s'ha de separar tot per colors?
Ah, i rentar en fred és pecat mortal!) si el dia de Sant Jordi t'abandona?
Quin sentit té fer-te fan de l'Olympique de Marsella i seguir tots els partits deixant anar uns "uffff, casi" i "tiraaaa, tiraaa" cada deu minuts si el que has aguantat tot l'any no es veu recompensat el 23 d'abril?
Quina gràcia té fer veure que entenc alguna cosa cada vegada que el noi em parla de programes informàtics si el dia, EL DIA! que has estat esperant tot l'any, la tarda que esperes passejar per les paradetes de Barcelona agafada de la mà del teu nòvio amb una rosa a la mà, el moment en el que penses que el trauma infantil de quedar-te sense rosa a l'escola ha quedat enrere i et passeges pels carrers amb cara de "si, sóc guai i tinc una rosa" se'n va en orris perquè la seva empresa decideix enviar-lo a Sud-àfrica tota la setmana?



Allò que ho penses i dius: no el poden enviar a un altre lloc? Una rosa no costa tant, calia marxar a l'altra punta del món? I existint Interflora, on és el meu Super-Ram per compensar l'absència???

Doncs això, que m'he quedat el dia de Sant Jordi sense nòvio i sense rosa.

I he decidit alegrar el matí dels meus companys de feina per si algú tenia la parella a Sud-àfrica, Kuala Lumpur, al Pol Nord o al País de "Nunca Jamás" i també s'havia quedat sense rosa. He fet aquest pa de pessic simple (la recepta és la mateixa que el que vaig fer aquí afegint-li una culleradeta d'aroma de flor de taronger) i he posat una capa de cobertura de xocolata que m'havia sobrat d'un Sacher que vaig fer fa dos dies (recepta aquí) i l'he decorat amb una mini capeta de fondant.


Us el penjo per si algú s'ha quedat sense rosa, sense llibre o sense tarda per poder anar a passejar. O per si us ve de gust compartir-la.

Jo de moment em quedo amb els meus companys de feina, que són súper guais i m'han regalat aquestes roses xulíssimes.


I amb el meu pare i el meu germà, que cada any es recorden de mi.
Si és que, en el fons, no em puc queixar...

Feliç diada a tothom!

divendres, 13 d’abril del 2012

Galetes de xocolata o només em falta l'arca

Quan tenia cinc anys vaig dir una mentida a l’escola. Quan la professora se’n va adonar em va fer pujar a sobre d’una cadira i em va explicar el conte del Pere i el llop. Recordo aquell moment com si fos avui. Morta de vergonya, plantada al bell mig de la classe i sentint-me la pitjor persona del món.

Recordo la tírria que vaig sentir pel llop, que es menjava les ovelles del pobre Pere.


I durant anys em vaig fer la mateixa pregunta: Per què es menjava el llop les ovelles, si no havien fet res? Pobres animalets, blanquets i suavets, devorats per un terrible llop sense tenir-ne cap culpa. Al cap i a la fi el mentider era el Pere, se’l podria haver menjat a ell, no?



Bé, no sé si és per culpa d’aquest trauma infantil o si simplement tinc debilitat per les ovelles però quan vaig veure aquesta recepta de galetes de xocolata vaig pensar que havia de fer animalets de llana.

I vaig començar amb una ovella petiteta.



La vaig veure tan sola que vaig pensar que n’havia de fer una altra i així podrien jugar.



Quan les vaig haver enllestit vaig pensar que s’ho passarien molt millor amb un grupet d’animals i vaig seguir fent galetes. Si em descuido faig l’arca de Noè sencera.





I ja que hi estava posada i s’acostava el dilluns de Pasqua, vaig acabar la massa fent uns ous de colors.Al final, vaig omplir la casa de galetes i els meus cosinets es van tornar bojos el dia de la mona!


Aquí us deixo la recepta. És super fàcil i ideal per fer amb nens.


Ingredients:
275g de sucre glaç
250g de mantega pomada
1 ou
1a cullerada d'essència de vainilla
Uns 475g de farina tamisada
50g de cacau

Preparem tots els ingredients i deixem la mantega a temperatura ambient fins que estigui toveta (si la xafem una mica amb una forquilla ha de tenir textura de pomada). Si no tenim temps de deixar-la estovar naturalment podem posar-la al microones un minutet amb la funció de descongelar.

Barregem la mantega i el sucre amb unes baretes. Hi afegim l'ou i seguim barrejant. Aboquem la cullerada de vainilla i seguim barrejant fins que estigui tot ben integrat.


Tamisem la farina i el cacau barrejat. Si no tenim aparell per tamisar, passem la farina per un colador finet. Anem abocant la farina i el cacau a la massa anterior i amassem amb les mans. No he posat una quantitat exacta de farina ja que a mi em varia molt segons el dia. Aneu afegint la farina tamisada poc a poc fins que us quedi una massa que no s'enganxa a les mans.



Una vegada fet això, fem una bola, la tapem amb paper film i la guardem un mínim de 2 hores a la nevera. Si no tenim temps, la podem posar uns 45min al congelador.

Passat aquest temps, la deixem a sobre del marbre de la cuina i deixem reposar uns 15min. Ja estem llestos per començar a fer galetes!



Agafem trossets de massa i els aplanem amb un corró. Han de quedar a uns 5mm de grossor. Tallem les formes més ens agradin amb un tallagaletes i ho anem col•locant a la safata del forn. A sobre de la safata haurem posat un paper de forn i les galetes les col•locarem a sobre, així evitarem tacar el forn i que no s'enganxin les galetes.

Posarem la safata al forn preescalfat uns 12minuts a 180º o fins que veiem que comencen a estar dauradetes. Quan estiguin llestes, les traiem i les deixem refredar a sobre d'una reixeta i llestos!


Podem decorar amb fondant, amb glassa, amb xocolata o menjar-les sense res, només cal deixar volar la imaginació.

I vosaltres, teniu un trauma infantil?