dimecres, 11 de gener del 2012

Una raqueta i una ampolla o Sóc irresistible

S'han acabat les vacances de Nadal i, com els dolents a les pel•lícules, ja torno a ser aquí.

Torno amb les piles carregades, un munt de receptes noves, una magnífica col•lecció de llibres de cuina nous (mi tesooooroooo) i un parell de quilos de més.


Els quilos de més són un rotllo però els que acumulo jo encara són pitjors. Arriben, s’instal•len i es troben tan bé dins del meu cos que ja no volen marxar. I jo ho entenc eh! Si fos ells també em quedaria on sóc, segur que estan molt millor enganxats a les meves cuixes que diluïts a l'aire, però la veritat és que, a mi, els quilos em molesten una mica.


Des que hem començat la setmana que estic intentant dialogar amb ells: Em llevo al matí, pujo a la bàscula i demano, per favor (els meus pares em van ensenyar que s'ha de ser educat en aquesta vida) que amablement abandonin la meva panxa. Baixo de la bàscula, començo a vestir-me i quan estic a punt de tancar el botó dels pantalons veig que no m'han fet cas. De seguida començo a suplicar que, per favor (ja hem dit que no s'han de perdre mai les formes), es busquin alguna model d'aquelles que no noten els quilos i a mi em deixin en pau.

Però no, tampoc funciona. I ja quan al migdia després de dinar noto que estic a punt d'explotar, els insulto i exigeixo, a crits, que marxin i em deixin en pau. Com que no em fan cas i els pantalons comencen a tibar els amenaço amb eliminar-los de forma fulminant al gimnàs.


I així estem, ells que no marxen i jo que no els vull veure (ni notar) ni en pintura.

Estic desesperada... La meva obsessió és tan gran que la vida està deixant de tenir sentit. Crec que començaré a beure, que com tots sabeu, el vi és light i fa oblidar les penes...

Igual si obro aquesta ampolla deixaré de veure que m'he passat durant les vacances i semblaré una top model...


O igual a dins trobo algun quilo nou i s'enamora de mi...

Potser beure no és la millor opció...


És per això que he decidit buscar un esport que em faci cremar tots els quilos de cop. No només la grassa acumulada aquest Nadal sinó també la que va tenir un flaix durant les vacances d'estiu i tampoc ha volgut desaparèixer. Si és que no ho puc evitar, estic cañón. Ja m’ho diuen els quilos, sóc irresistible...

Com que he intentat dialogar amb ells i no ha funcionat m'he fet una raqueta i una pilota i he decidit que aniré a jugar a tennis.


Sí, sí, a tennis. El problema és que aquesta raqueta fa tan bona olor que estic pensant si la puc fer servir igual havent-li fet una mossegadeta. Segur que no ho nota ningú...Segur que no engreixa...

Bé, crec que deixaré de mirar la raqueta i intentaré trobar la manera per fer que els quilos em deixin en pau.

Ja us aniré informant...


Abans de marxar, però, us vull desitjar a tots una molt bona entrada al 2012. Espero que aquest any que comença estigui ple de coses dolces, quilos i quilos de somriures i, per què no, que vingui carregat de quilos... de menys.

I vosaltres, com porteu l'entrada al 2012?