dimecres, 29 de juny del 2011

Clafoutis de cireres o C'est si bon!

La meva Mare sempre diu que una cosa bona dels francesos és que en un obrir i tancar d'ulls et fan un pastís. Diu que pots arribar a casa d'un francès per sorpresa i al cap d'un moment tindràs un pastís acabat de sortir del forn a sobre de la taula.
Suposo que encara té la idea romàntica que ja tenia la seva àvia del "savoir-faire" francès, de "la classe" dels parisins i del romanticisme que emana tot el que va acompanyat d'un "s'il vous plait". I és que, com deia Edith Piaf, "la vie en rose" és molt més bonica.
No sé si tot això són només maneres de pensar d'un passat ja una mica llunyà però la veritat és que a mi, tot el que té a veure amb França, em fa tornar boja. Ja des de petita pensava que les coses eren molt més bones si deies "merci", que el "j'adore" tenia molt més sentit que el "m'encanta" i que l'amor era molt més de veritat si anava acompanyat d'un "je t'aime". Potser és per això que he acabat compartint la vida amb un francès (força atípic però francès al cap i a la fi) i és que ho he d'admetre, sóc una romàntica.


Per setmana Santa vam fer una escapada a Paris i, com no, vaig aprofitar per enganxar el nas als vidres de totes les pastisseries i salons de te de la capital. Ho sap tothom, els francesos són els reis indiscutibles de les postres. Passejant pels carrers de la ciutat vaig passar per davant de la mundialment coneguda Pastisseria Ladurée. Si mai aneu a Paris no deixeu de visitar-la, els seus macarons són excepcionals. Després de mirar-me les pastes durant una bona estona vaig veure una cosa que em va fer encara més il.lusió que el pastisset de gerds que estava a punt de comprar: El llibre amb totes les receptes i secrets de la famosa botiga (ara ve quan les meves amigues diuen: "Estefania, ets una freaky!"). I, com no, vaig caure en la temptació i vaig sortir de la botiga amb una caixeta de macarons i el llibre per embolicar-la. La veritat és que totes les receptes estan molt ben explicades i el llibre és preciós.


El pastís d'avui és la primera recepta que provo de la meva nova bíblia de les postres i uns dolços típicament francesos. L'havia tastat moltes vegades i sempre l'havia trobat molt bo així que quan vaig veure que al llibre sortia la recepta vaig pensar que no podia deixar de provar-la. És facilíssim i perfecte per a l'estiu.

No m'enrotllo més (que avui Déu n'hi do! És tardíssim i se'm tanquen els ulls...) i us deixo la recepta:

Ingredients:
1 llimona
175g de sucre (+ 20g per al motlle)
1 polsim de sal
50g de maicena
50g de farina
3 ous sencers + 2 rovells
30cl de llet
30cl de nata
20g de mantega
500g de cireres

Preparació:

Escalfar el forn a 170º C

1. Rallar la pell d’una llimona. En un bol, barrejar el sucre amb la pell de la llimona, després incorporar la sal, la maicena i la farina. Afegir els ous i els rovells i batre fins que quedi una massa homogènia. Incorporar la llet, la nata i barrejar.
2. Es pot fer amb cireres amb pinyol o sense. Jo les poso senceres ja que així el pastís té més gust i tinc menys feina però podeu treure els pinyols si voleu. Untar el motlle amb mantega i escampar-hi els 20g de sucre. Afegir la barreja i tirar-hi les cireres ben repartides. Ho posem al forn uns 40 minuts. Passat aquest temps ho deixem refredar unes 2 hores a la nevera i ho servim amb sucre glas a sobre.


Segur que us agrada. I és que, C'est si bon!

dimarts, 21 de juny del 2011

Brownie ala Leila o Oh Quin Marron!

Ho he d'admetre, sóc addicta a la xocolata. Bé, sóc addicta als dolços en general però la xocolata em perd. Quan un dia la Leila, una companya de feina, va portar aquest brownie per esmorzar em vaig quedar penjada. Què bo!!!!!! Va ser LOVE AT FIRST TASTE!

Com no, li vaig demanar la recepta i vaig pensar que la faria algun dia, a veure què em sortia. Segur que hi ha un truc i no em surt tovet i bo igual, vaig pensar. Doncs NO! La Leila m'havia avisat i tenia raó, és facilíssim!


És el pastís xollo, les postres perfectes, el brownie que triomfa més que la cocacola, la delícia que tothom vol tastar. De fet, és LA RECEPTA. Un pastís que, una vegada hàgiu fet, no podreu parar de preparar. És fàcil, ràpid i està boníssim. I cada vegada que el fas tothom et demana la recepta. Vaja, que a partir d'ara i com diria la meva amiga Agnès, els Marrons tenen tot un altre sentit ;-) Som fans dels Marrons!

He de dir que aquest post va dedicat a la Patricia. Fa més de dues setmanes que li vaig prometre la recepta i encara no l'havia penjat. Ho sento!!!!!


Ve, deixo de delirar i us deixo amb la recepta de la Leila una mica modificada:

125 sucre
150 mantega
150 Xocolata postres Nestlé (normalment en poso 175 però és extra, no fa falta)
2 ous mitjans
1 culleradeta d'extracte de vainilla (+ una culleradeta de sucre vainillat si en teniu)
70g de farina
1a culleradeta una mica gran de llevat

Escalfem el forn a 150º.

Fonem la xocolata a foc lent en una olleta, hi afegim la mantega i anem barrejant. Afegim el sucre i ho deixem a foc molt baix.

Batem els ous fins que estiguin cremosos i hi aboquem la vainilla (i el sucre vainillat si en tenim).

Afegim els ous a la barreja de xocolata, removem tota l'estona a foc baix. Apaguem el foc i a poc a poc anem afegint la farina i el llevat sense deixar de remenar.

Aboquem la barreja en un motlle quadrat o rodó d'aprox 18 cm. Si el motlle és més gran quedaran uns brownies massa baixets.

Ho posem al forn 30 minuts aprox (depèn del forn i de si us agrada més o menys cru).


Notes:

S'hi poden afegir nous al gust

Faig servir un paper de forn entre el motlle (que es una font quadrada) i el pastís. Él brownie és força tovet i sense el paper costa de desmotllar i tallar. No cal posar mantega al paper de forn ja que és antiadherent.

Si no tenim extracte de vainilla i sucre vainillat en podem posar només un dels dos. Si no en tenim cap tampoc passa res.


Les fotos no són molt bones però és que va ser treure el pastís del forn i va desaparèixer!

Voilà! En voleu un trosset?

divendres, 17 de juny del 2011

Galeta "Olivia" i el meu primer pastís de comunió

Com us vaig explicar ja fa alguns dies, la meva cosina Olivia va fer la comunió i jo em vaig encarregar de posar un toc dolç a la celebració. Poc a poc us aniré posant fotos del gran dia però avui us vull parlar d'unes galetes que vaig fer per regalar al final de la festa. L'Olivia no en sabia res i li van encantar!!!!

Vaig fer la cara amb fondant i la resta amb glassa de sucre.

Són mones, oi?


En vaig haver de fer 80, al final somniava amb nines de comunió i tot, tenia galetes repartides per tota la casa! Així va quedar la caixa amb totes les galetes:


Us deixo també una fotografia del pastís de comunió que vaig preparar. Va ser el meu primer pastís de dos pisos i, tot i que al principi em feia una mica de respecte, va resultar ser molt més fàcil del que semblava.


Era un pa de pessic farcit de buttercream de maduixa (com el pastís Samarreta del Barça)  i forrat amb fondant de núvols. Aquesta vegada, però, enlloc de posar melmelada a la buttercream hi vaig afegir maduixes naturals.


Els nens es van tornar bojos! Encara no havíem fet les fotos i algun trapella ja menjava boletes de fondant!


Al final, va quedar així:


I, tot i que m'estic passant una mica amb les fotos, us en deixo una de la protagonista, que estava moníssima!


Us desitjo a tots un molt bon cap de setmana i un sac ple de coses dolces!

dimecres, 1 de juny del 2011

Pastís Sacher "Només apte per a xocoaddictes"

La meva cosina Olivia va fer la comunió la setmana passada i la seva mare em va demanar que preparés els pastissos. Quan li vaig preguntar què volia em va dir: "El que vulguis però amb molta xocolata". Vaig estar-m'ho rumiant molt i vaig decidir que només hi havia un pastís que pogués fer el pes en un dia com aquell i que, a més, fos bo: El Sacher.

Algun dia dedicaré un post a explicar-vos d'on em ve aquesta fal·lera pels dolços però la veritat és que he crescut envoltada de pastissos, pastes dolces, bombons i caramels i de tots aquests deliciosos tresors el Sacher sempre ha estat un dels meus favorits.

Vaig començar a buscar la recepta adequada i quan vaig trobar la de la Gemma de "La cuina de casa" vaig pensar que l'havia de provar.

El pastís Sacher no és gens difícil de fer però sí una mica entretingut. El resultat, però, val molt la pena!!!!





Bé, us deixo amb la recepta:

Ingredients per a unes 10 persones:

Per fer el ganache de trufa:
160g de nata per muntar
125g de xocolata de cobertura (postres Nestlé per exemple)

Pel pa de pessic:
230g de sucre
100g de d’ametlla en pols
5 ous
50g de farina
25g de cacau en pols
50g de mantega
50g de xocolata al 70% min

Per la part de sobre:
75g de mantega
150ml de nata per muntar
150g de xocolata de cobertura

A més a més:
Almívar (1,5 gots de sucre i dos d'aigua)
Melmelada de gerds


Unes hores abans, preparem el ganache de trufa:
Escalfem la nata líquida a un cassó o al microones. Quan arrenqui el bull, l'aboquem sobre la xocolata trossejada. Esperem uns 2 minuts i barregem bé. Reservem a la nevera unes hores o al congelador una estona si no tenim temps.

Ara respirem a fons i comencem a preparar el pastís:

Primer fem la base de pa de pessic:
Separem les clares i els rovells de tres ous.
Barregem l’ametlla amb 170g de sucre i hi afegim els 3 rovells d’ou. Barregem i hi afegim els 2 ous sencers que faltaven.
Posem la xocolata i la mantega en un bol al microones i ho fem fondre. Una vegada fos, barregem bé totes dues coses i ho aboquem a la barreja anterior.
Muntem les clares a punt de neu amb el sucre que ens queda. Les incorporem amb suavitat a la barreja.
Hi afegim la farina i el cacau tamisats. Si no tenim un aparell de tamisar, posem la farina i el cacau en un colador finet i ho fem caure donant-hi copets a sobre de la barreja.
Preparem una safata de forn amb un paper de forn. El pintem de mantega per evitar que s'enganxi i hi estenem la barreja escampant-la bé. Ha de quedar més o menys d'1 cm de gruix. Ho fem coure al forn (que haurem escalfat abans) uns 8 minuts a 200º.

La part de sobre:
Escalfem la nata líquida com hem fet amb el ganache de xocolata. Quan arrenqui el bull l'aboquem sobre la xocolata i la mantega a trossets. Esperem uns 2 minuts i barregem bé. L'haurem de mantenir calenta fins el moment d’utilitzar.

L'almívar:
Fem bullir en un cassó l'aigua amb el sucre, anem remenant i quan estigui ben barrejat ho deixem un parell de minuts. Apaguem el foc i el deixem refredar.

Una vegada ho tenim tot llest, ja podem començar a muntar:

Tallem les planxes de pa de pessic en tres parts iguals. Ens quedaran tres planxes rectangulars. Posem una base de pa de pessic i la mullem amb l'almívar. Cobrim la planxa de melmelada de gerds i la tapem amb l'altra planxa. Tornem a mullar amb almívar i tapem amb una capa de ganache trufa. N'haurem de posar força, ha de quedar gruixudet. Tapem amb una altra capa de pa de pessic, ho mullem amb l'almívar i hi posem una capa fineta de ganache de trufa. Hi aboquem la xocolata de cobertura i ho deixem refredar a la nevera fins al moment de servir.

La fotografia és del Sacher que vaig fer per la comunió. Com que érem molts vaig multiplicar les racions per 3 i per això el pastís és quadrat i no rectangular.

Ja m'explicareu com ha anat. La recepta queda molt millor si es fa el dia abans.

Bon profit!!!!!